Dos cartas del exdirector de investigación de la Generalitat

Decía ayer que el tema continuaría. Antes de meterme con la dimisión del otro director, el de universidades, copio dos cartas que el exdirector de investigación ha difundido.

La primera es en castellano y está incluida en el artículo que comentaba ayer:

Apreciados colegas:

A principios de diciembre de 2006 recibí la invitación de incorporarme, con inmediatez, al cargo de Director General de Investigación en el nuevo Departamento de Innovación, Universidades y Empresa. Acepté con la intención de retomar los proyectos iniciados por el tripartito y que quedaron en suspenso tras la expulsión de ERC de aquel gobierno. Por otra parte, se abría la posibilidad de impulsar el sistema catalán de ciencia y tecnología tomando como base una Agencia Nacional de Investigación que coordinase políticas de centros y de recursos humanos. Las cosas no han ido como pensé que irían… El desmantelamiento de lo que quedaba del DURSI ha sido excesivo. El nuevo presupuesto no cubre el crecimiento vegetativo de las iniciativas existentes y nos sitúa lejos de los objetivos del Plan de Investigación e Innovación. El rechazo, por parte del Departamento de Economía y Finanzas del Plan de Infraestructuras de Investigación propuesto por la Dirección General de Investigación, implica un paro de las inversiones. El acuerdo de Gobierno de 30 de octubre de 2006, que limita la creación de fundaciones, se ha convertido en un instrumento contra el modelo catalán de investigación. El freno de los contratos programa de los centros de investigación existentes, y de la creación de nuevos centros pendientes, es lamentable. El freno a una Ley de la Ciencia que ya había sido pactada y que aspiraba a ser una herramienta para crear la Agencia Nacional de Investigación, no tiene sentido. También es inquietante la promoción de un pensamiento que discrimina entre una supuesta investigación básica y una supuesta investigación aplicada… Este contexto y contradicciones puntuales (…) me llevó a presentar la dimisión, que se concretó formalmente el día 6 de marzo.

La segunda es en catalán y la he recibido hoy por correo electrónico de la lista de drecerca:

Barcelona, 17 d’abril de 2007
“Diuen que va estar bé guanyar la batalla,
Doncs jo dic que també va estar bé perdre-la.
Les batalles es perden amb el mateix coratge que es guanyen.”

Walt Whitman “Fulles d’herba”

Amigues i amics de la DGR, AGAUR, CIRIT, aquests han estat uns anys molt intensos. Ara comencem una nova etapa, simplement diferent. En qualsevol cas podem dir que nosaltres estàvem allà i allí, tal com diu el discurs de l’Enric V (acte 3, escena 3) de Shakespeare, just abans dels fets d’Azincourt: podeu repassar-ho. El dia de Sant Crispí estàvem allà, i allí, vam contribuir amb el nostre esforç. La petita epopeia ha estat trepidant; tot una aventura. Nosaltres “estàvem” i vam col·laborar amb el Mare Nostrum i el Sincrotró. Estàvem i vam veure créixer els 12 instituts que es van transformar en gairebé 40 i encara més amb els pensats. Estàvem quan els becaris esdevingueren contractats, quan es va obrir una eixida pels Ramons (i Cajals), quan es va potenciar l’ICREA junior, quan Beatriu de Pinós va entrar a universitats i empreses… Estàvem quan es van generar noves convocatòries, amb nous conceptes i criteris. Estàvem amb els Ictineus, en el fragor de la llei de la ciència, i els SGR, i el PRI, i en els esgotadors CARHUS, en el CERCA i moltes altres coses, ara ja fugisseres en la memòria… Estàvem allà i allí, i això fa que entre tots els que vam participar en l’aventura hi hagi uns llaços inesborrables.

No cal ni dir que per a mi va ser un moment de gran il·lusió poder reincorporar-me a la DGR per intentar reactivar el projecte. Les condicions però havien canviat i les expectatives no s’han complert. Ni en el referent a articular una política de conjunt amb l’entorn de recerca (AGAUR, FCRI, CTC, ICREA, CIRIT…), ni en el rellançament del que havien estat estructures del DURSI. Les condicions exògenes tampoc han estat bones, el mobbing del Departament d’Economia i Finances contra els contractes programa dels centres, la creació de noves fundacions, i en definitiva el finançament, també han estat cops durs, així com l’increment insuficient del pressupost i el bandejament del Pla d’Infraestructures de Recerca. També la falsa dialèctica entre recerca bàsica i recerca aplicada ha estat preocupant. Quan em vaig reintegrar pensava que simplement podríem continuar avançant a tota velocitat des del punt en que ho havíem deixa’t, i això era factible i m’interessava. Altra cosa és tornar a començar gairebé de zero en un Departament que no sé si té prioritats en la recerca… A tot això, com a republicà i nacionalista, la deriva del govern Montilla aviat em va semblar preocupant…

Fa tres anys, en una reunió dramàtica amb els directors d’institut, els vaig explicar que no tenien ni contracte programa, ni plurianualitats, ni augments. Els vaig dir que això canviaria amb les esquerres al poder, i que si no, tractarien el tema amb un altre director de recerca. Podeu imaginar-vos la meva perplexitat davant de la possibilitat de repetir la reunió tres anys després, i explicar als directors que el Departament d’Economia ha retornat els contractes programa, que no hi ha plurianualitats i que no sabem si podrem respectar els augments pactats…

Aquest panorama difícil va influir en la meva dimissió, que es va precipitar per causa d’un conflicte aparentment menor en l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Tarragona, que jo entenia com un tema d’ètica i estètica, i que palesava punts de vista diferents als del conseller Huguet. En evidenciar-se diferències de concepció sobre la política de recerca, vaig considerar que el més normal, i oportú, per no entorpir la política del Departament, era dimitir sense soroll, amb normalitat i responsabilitat i donant temps suficient per organitzar el relleu. Ara després de 100 dies molt difícils m’ha arribat el moment de continuar el compromís amb el país, des de la societat civil i des de la producció científica, tecnològica i cultural.

En qualsevol cas també us vull agrair aquests darrers cent dies que hem lliurat amb força i honor. Tot i les dificultats hem aconseguit inversions per tirar endavant tres noves grans infraestructures científiques i tècniques (Biologia Estructural i Proteòmica, Plataforma Mouse Clínic i CIMNE), hem arribat a acords importants amb la República Francesa que permetran inversions conjuntes en centres de recerca sobre càncer; hem rellançat els instituts frenats pel govern anterior: el de Ciències del Clima i el VIRVIG, i hem rescatat els quatre centres de ciències humanes i socials que havien quedat bandejats. Hem tirat endavant el pressupost i gairebé podem dir que hem sortejat tots els avatars derivats dels remodelatges de personal, i el que és més important, hem tingut una bona convivència, i malgrat els canvis, entrades i sortides, estic del tot segur que la DGR continuarà essent la millor unitat de la Generalitat.

Moltes gràcies a totes i tots i perdoneu si alguna vegada no he estat a l’altura de les circumstàncies.

Espero que tindrem ocasió de compartir els bons records de les jornades de Sant Crispí, i Sant Crispinià, que hem viscut.

Ben cordialment.

Xavi Hernàndez.

Estas cosas, a dos meses de ser doctor y sin una idea clara de lo que quiero hacer después, pues me preocupan, y mucho.

Una respuesta a “Dos cartas del exdirector de investigación de la Generalitat”

  1. Poz nen… lo que nos queda por ver!!!!se sospiten més dimissions, part de la plana política enderrocada a les últimes eleccions de rectorat de la UdG està fotuda per allí el mig, sense que se sàpiga ben bé quin rumb han de prendre les coses, i… nosaltres què?????
    jo també navego en un mar d’incerteses… tot i que no sé si això et pot consolar gaire!
    g

Comentarios cerrados.