3 opiniones en “Fútbol y nacionalismo”

  1. Bé, a mi m’agradaria comentar un parell de coses després de tota la moguda de l’Eurocopa.

    Després de tot el que ha passat em fa una mica de vergonya ser compatriota d’alguns catalans nacionalistes. Catalunya ràdio i TV3 tenen uns quants programes que estan anant cada dia carregats de bilis per la victòria de la selecció espanyola. I no tan sols això, només cal passejar-se per alguns diaris digitals i pels comentaris a les notícies dels seus lectors, que, com el timbaler del bruc, reparteixen estopa a tort i a dret.

    Jo sóc català, no em sento espanyol, m’agradaria tenir una selecció catalana amb la que em sentís representat, però me n’alegro, i molt, que la selecció espanyola guanyés l’Eurocopa, per que va jugar de faula. És cert que s’ha fet escombrada patriotera rància de la victòria d’Espanya, però val a dir que molt menys que en altres ocasions. I es que el temps passa, i Barcelona anava plena de xavals i xavales, fills d’immigrants espanyols o no que els importava una fava el significat polític de tot això, per que per a ells no el tenia. I això que Barcelona s’omplis d’aficionats de la selecció espanyola ha ensenyat a molt contertulià de Catalunya ràdio quina és la crua realitat. Em fa l’efecte que molts que s’auto anomenen nacionalistes catalans, si haguessin nascut a Valladolid serien de l’ala dura del PP, per que això de la intolerància i la bilis es duu als gens. Ser d’esquerres vol dir ser tolerant, ser nacionalista no té perquè. Com va dir l’Evaristo de la Polla Records, «un patriota, un idiota«

  2. Bé, ja que ho demanes, faré la meva aportació, tot i que no tinc una opinió massa formada.

    M’ha sorprès que diguis que a Catalunya Radio i a TV3 hagin aprofitat per carregar contra la victòria d’Espanya, quan precisament el que estic sentint últimament és que la Corporació s’està espanyolitzant, o amontillant, diria jo, com li està passant a el Periódico.

    De tota manera sí estic veient que els nacionalistes d’ambdues bandes han utilitzat la victòria de la selecció per barallar-se una mica més entre ells. Igualment, el futbol no deixa de ser una arma de doble tall, d’una banda aixeca sentiments patriotes del més Pau Verdures que trobis (i aquesta es una raó per la qual evitaran com sigui les seleccions catalanes), i per l’altra banda és una bena als ulls per tapar la crisi que ens ve a sobre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *