La homeopatía y el NHS

Ayer recibimos una buena noticia. Un informe creado por el comité de expertos científicos del parlamento británico dice que la homeopatía no funciona más allá del placebo y que, como tal, no debería ser subvencionada de ningún modo por dinero público.

Parece que en el Reino Unido se gastan 4 millones de libras al año en tratamientos homeopáticos, incluída la financiación de cuatro hospitales homeopáticos. Esto no lo sabía, y me parece una aberración, tanta como que se gaste dinero público en magia y hechicería. Ahora falta ver si este informe acaba teniendo alguna resonancia en los presupuestos del NHS (el servicio público de salud británico) algún día.

Acabo de leer un artículo de Richard Dawkins en el que propone un experimento que demostraría si la homeopatía funciona o no. Como todo en ciencia, no se puede negar categóricamente la existencia de algo, pero si el experimento saliera positivo y demostrara que la homeopatía funciona, como él dice, estaríamos ante un descubrimiento científico que revolucionaría la química, la física y la medicina tal como las entendemos:

If the hopes of the homeopaths were realised, and if experiments as carefully controlled as this one reliably and repeatably showed that the extremely diluted homeopathic substances were effective, what should we conclude? Since there is no chemical difference between the doses, it would mean that a hitherto unknown principle of physics had been discovered. This is exceedingly unlikely, but not totally impossible. The homeopath who made such a stunning discovery should receive the Nobel Prize for Physics, as well as the Nobel Prize for Medicine. With such a holy grail in view, shouldn’t homeopaths, if they really believe in their subject, be beavering away, night and day, in the laboratory to demonstrate the effect? And are they? No. They are much more interested in taking money off patients who believe in the treatment because – like any placebo – it sometimes seems to work.

Y me uno a su conclusión:

If homeopathy really worked, it should be easy and cheap to demonstrate it. The conclusion seems inescapable. More clearly and obviously than for any other ‘alternative’ therapy, homeopathy seems vanishingly unlikely to work. Not all homeopaths are charlatans; many of them are probably sincere, as are their patients. But until homeopathy is demonstrated to work (which it almost certainly will never be) it should not be supported by the NHS.

39 opiniones en “La homeopatía y el NHS”

  1. Lo que quería deciros ayer en el FB de Estela es que por supuesto me parece un gran avance, pero que lo que no me parece tan gran avance es que algo así se decida aún a estas alturas de la película y del siglo XXI.
    Desde luego tampoco digo que la homeopatía no funcione pues mientras alguien siga diciendo que «pues a mi me funcionó», es que funciona, nos pongamos como nos pongamos. También a algunos les funcionan el efecto placebo y rezar lo que pasa es que son cosas que no tiene que patrocinar ningún gobierno.

  2. Desde que la homeopatía funciona en niñ@s que no saben qué están tomando ni para qué sirve, el razonamiento del placebo pierde todo el sentido.

    Yo no tengo ninguna base científica para demostrar que sí funciona, ni la tendrá nadie mientras las grandes farmacéuticas guien la voluntad de la sociedad, pero si que tengo la experiencia de quién se reía de la homeopatía hasta que la probó él y los suyos.

    P.S: Y, Álex, no digas «no se puede negar categóricamente la existencia de algo» porque hace años que lo haces con Diós 😛

  3. Está demostrado que el efecto placebo funciona tanto en niños como animales. Si el niño se cree lo de «toma esto que te pondrás bueno», va a mejorar porque «cree que va a mejorar». No es la pastilla la que mejora al niño o al perro. Es la esperanza del padre, los ánimos de la madre, la palmadita en la espalda o las caricias del amo.

    El argumento de «las grandes farmacéuticas son el mal», también es falaz, como si «las pequeñas farmacéuticas» que te venden píldoras de azucar y frascos de agua del grifo fueran las hermanitas de la caridad.

    El «a mí me funciona» tampoco sirve. Pero no voy a entrar porque haría un tratado de psicología.

    Un último dato. Yo no niego categóricamente que dios exista. Sólo niego que exista, porque es más fácil decir «Dios no existe» que «hay una infinitésima probabilidad de que dios exista», que es muy largo y enfarragoso y, para el caso, significa lo mismo.

  4. Repito lo de «que no saben qué están tomando ni para qué sirve» porque parece que no ha quedado claro.
    Estoy refiriéndome a niñ@s que NO entienden lo que les estás diciendo o haciendo, o NO les dices qué están tomando ni para qué es, o hasta incluso mentirles y decirles que es para la pupa de la barriga cuando realmente lo que les estás haciendo es intentar cambiarles el carácter o eliminar la bronquitis (por decir algo).

  5. Alex, no entenc (no em quadra) que defensis que «Es la esperanza del padre, los ánimos de la madre, la palmadita en la espalda o las caricias del amo» puguin curar, donat que tampoc hi ha cap demostració científica.

  6. De hecho hay algo más importante que el efecto placebo, y es que el 99% de las enfermedades y dolencias se curan solas. Si una gripe dura siete días y te tomas una pastilla homeopática al tercero, «te funcionará» porque estarás curándote de hecho a partir del cuarto. En este caso el efecto placebo no actúa en el niño, sino en los padres (o amos), que ven una (falsa) relación causa-efecto entre la pastilla y la curación.

    Además, creo que subestimas la capacidad de los niños de «entender», de leer gestos y caras e interpretar los deseos y esperanzas de los adultos.

    Me ha sorprendido esto de querer cambiar el carácter de un niño, pero no entraré.

    Por último, cada quien gasta su dinero en lo que le da la gana, faltaría más. El problema viene cuando tratamos de sustituir un tratamiento probado médicamente con métodos homeopáticos, especialmente para una enfermedad grave. Aquí podemos estar hablando de muertes que se podrían haber evitado. El otro problema es gastar dinero público en ello, y de ésto es lo que va esta entrada.

  7. Mònica, això que no hi ha demostració científica ho dius tú. Jo estic segur que hi ha unes quantes tesis de psicologia que demostren amb mètodes científics que donar ànims, sentir-se estimat i recolzat, millora l’estat d’ànim i, per tant, la salut.

    Però de fet, no em calen tesis per saber que em trobo millor quan em sento estimat.

  8. ah no! si això no t’ho discuteixo, jo estic completament d’acord. Tot influeix en nosaltres, TOT, fins i tot el no-mensurable científicament. A mi tampoc em calen tesis científiques per ententre i empatitzar amb la teoria homeopàtica, ja tenim algo més en comú, ;o))

  9. sobre lo de substituir tratamientos médicos por homeopáticos y las muertes que está causando (jejeje)… me gustaría ver esos recuentos, porque no soy capaz de creer que un homeópata titulado te diga que dejes la medicación alopática (a no ser que esté siendo inútil, que suele pasar), nunca he conocido a ningun homeópata así de insensato; la homeopatía trabaja a otros niveles (eso defienden ellos), ningún homeópata considera la medicación alopática incompatible con la homeopatía.

  10. La diferència és que sí hi ha demostracions científiques que l’homeopatia només funciona com a placebo. I a mi em sembla absolutament obvi que la «teoria homeopàtica» (diluir vint o trenta vegades una gota de principi actiu en aigua i quan no queda ni una sola mol·lècula, vendre-ho com a medicina) és completament absurda.

    Sobre l’altre tema, afortunadament són molt pocs els casos en què s’ha fet la substitució d’un tractament mèdic per un d’homeopàtic, els homeòpates saben bé a quin tipus de malalties apuntar, però sí hi ha casos. I sí he llegit gent justificar l’homeopatia per prendre-ho en comptes de la quimioteràpia en cas de càncer, perquè l’homeopatia «no té efectes secundaris». Obviament. Tampoc té efectes primaris.

  11. i per què penses que és pitjor el placebo que una suggestió psicològica de la teva mare (que dius que sí et sembla addient)?
    de debó penses que només existeix allò que existeix a nivell molecular?!

  12. En cap moment he dit que el placebo sigui dolent! Si precisament és fascinant que poguem sentir-nos millor només canviant l’estat mental: donant una esperança a la ment, el cos millora, i això no és màgia, és real i és molt poderós.

    El que és no només dolent, sinó especialment terrible, és que uns quants aprofitats es forrin inventant-se històries com la de l’aigua diluida, punts d’energia, magnetismes i hologrames miraculosos, etc., que s’aprofiten, disfressen i revesteixen el placebo perquè els regalis els teus diners a canvi d’absolutament res.

    Si et cures prenent homeopatia és perquè no necessitaves l’homeopatia per curar-te, només necessitaves o no fer res o tenir l’esperança que et podies curar. I aquestes dues últimes coses són gratis.

    I de debò penses que l’aigua pot «tenir memòria»?

  13. sí.
    has vist mai les famoses fotos d’aigua estimulada? suposo que sí, ja que estàs tan capficat en la guerra contra la homeopatía (i no és cap justificació, només ho dic per si no ho coneixes)
    àlex, com és que estàs tan implicat en aquesta guerra? (havent-hi tantes injustícies i infinits aprofitats al món… se’m fa extrany!)(bueno veig que és una tendència dels estètics moderns: religió i homeopatia…)

  14. No, no he vist les fotos, si me’n fas cinc cèntims…

    I no entenc la teva última pregunta. Jo no estic a cap guerra, suposo que es a tu que t’agrada veure enemics on no n’hi ha.

    I tampoc conec aquesta tribu urbana dels «estètics moderns», m’agradaria que me la presentessis per veure si em puc fer membre.

  15. ai perdona, volia dir escèptics moderns.
    llegeix algo de masaru emoto, doncs, si t’interessa.
    t’envio un mail amb una síntesi.
    apunto lo de la guerra perquè molt i molt sovint estàs liat amb aquest tema… jo no em sento pas agredida!!
    sí que et dic, àlex, que si defenses l’equilibri cos-ment-salut, ja estàs una mica més lluny de la medicina alopàtica, que mai et recepta que facis les paus amb el veí perquè marxi el mal de cap. I també et dic l’autocuració és ni més ni menys el principi dels remeis homeopàtics (i sembla que també ho defenses)
    no arribarem mai a un acord perquè «parlem llenguatges diferents» en aquest aspecte, però t’estimo molt, ;o) xxxx

  16. Carles, espero que no t’hagin donat escarbat per l’asma

    Elemento BLATTA ORIENTALIS
    (Cucaracha Doméstica de la India) Su campo de acción se limita al asma, efecto descubierto casualmente por un enfermo muy observador, que ingirió té de una tetera en que había caído una cucaracha, obteniendo un gran alivio de su asma después de haber tomado esa infusión, en la que posteriormente encontró la cucaracha. Es uno de los remedios más interesantes en este problema []

    De tota manera, no et preocupis, que no queda ni una mol·lècula d’escarbat en el que hagis pres.

    I sí, t’estimem, encara que creguis en la màgia.

  17. Mònica. Ah! Escèptics, és clar. El que no sé és què diferència els escèptics moderns dels antics. L’escepticisme consisteix, bàsicament, en no creure’s a la primera tot el que et diuen. I a la que indagues una mica veus que hi ha moltes coses en aquesta societat que són una presa de pèl, des de la religió a la gran majoria dels productes de «la tienda en casa». La filosofia que hi ha al darrera és l’humanisme.

    I com em vas fer pensar, et contestaré que ja sé per què estic en aquesta guerra, i és que no suporto que m’enganyin, em timin o em prenguin el pèl. I com que sóc empàtic, també em fa ràbia que enganyin altres persones i per això us ho dic.

    Sobre el Masaru Emoto aquest, m’ho has posat com a demostració que l’aigua té memòria. Jo t’ho poso com a demostració que hi ha molt esquizofrènic creient que fa ciència. L’experiment aquest de la bellesa dels cristalls d’aigua no és repetible. Un parell d’extractes d’aquí:

    El problema para aceptar las afirmaciones de Masaru Emoto es que nunca han sido sometidas a un estudio científico. Él mismo, que evidentemente es menos tonto que los misteriólogos que lo parasitan para sacar raja, se guarda mucho de afirmarlo: «Emprendí la investigación del agua en todo el planeta no tanto como investigador científico sino como pensador original, como ser humano». Claro, Masaru no es investigador científico, pero tiene ocurrencias (pensador original) que le dejan un dineral sin dar un palo al agua. Y ése es el punto.

    […]

    Don Masaru actualmente cobra por sus libros, por sus seminarios, por sus conferencias, por cursillos de instructores de Hado, por sus cedés (y los cedés de «música curativa» de otros) y botellas de agua «tratada» para que tenga la «geometría correcta» con el asombroso precio de 35 dólares por 8 onzas o 0,237 litros, o sea más de 140 dólares el litro (más gastos de envío). Eso es lo que promueve este domingo Íker Jiménez en su programa.

    A vegades em venen ganes d’inventar-me una gilipollada com aquesta i forrar-me de veritat. Aquests sí que son llestos i no els que currem dia a dia intentant millorar la humanitat. Quina ràbia!

    Respecte a això:

    sí que et dic, àlex, que si defenses l’equilibri cos-ment-salut, ja estàs una mica més lluny de la medicina alopàtica, que mai et recepta que facis les paus amb el veí perquè marxi el mal de cap. I també et dic l’autocuració és ni més ni menys el principi dels remeis homeopàtics (i sembla que també ho defenses)

    Estic convençut que molts metges coneixen i promouen l’autocuració, però com a metge, ¿li pots dir a la mare que porta la nena amb una ulceració a la pell «vagi a casa que segurament això li passarà en dos o tres dies»? No, perquè la pacient marxa emprenyada. «El metge no sap què té la nena. És un mal metge.» I és més fàcil receptar una pomada homeopàtica (o una alopàtica que alleugi els símptomes com les picors), i la nena es curarà igual, però semblarà que és gràcies a la pomada.

    Per altra banda, si el mal de cap ve per culpa d’estar de males amb el veí, això no ho cura un metge, ni un homeòpata. Perquè només tu saps la causa, i, per tant, la solució.

  18. Con ánimo de polémica, pero algo distinta: dices «se gastan 4 millones de libras al año en tratamientos homeopáticos, incluída la financiación de cuatro hospitales homeopáticos. Esto no lo sabía, y me parece una aberración, tanta como que se gaste dinero público en magia y hechicería».
    ¿Y en religión?
    Es decir, aún concluyendo científicamente que la homepatía se basara en la fe y la creencia (como Lost), ¿pq no sería legítimo destinar dinero público a ello si una base importante -‘x’ millones de ciudadanos- «creen» en ella?

  19. Daniel, creo que como abogado estás mucho más capacitado que yo para contestar esa pregunta. Pero voy a dar mi opinión.

    Por supuesto yo estoy absolutamente en contra de la financiación de organizaciones religiosas por parte del estado.

    Por otro lado, si concluimos que la homeopatía es un placebo, el debate pasa a ver si debemos financiar públicamente la administración de placebos. Ésa es exactamente la conclusión del informe del parlamento británico, que el servicio nacional de salud está para curar enfermedades reales, no para tranquilizar a enfermos imaginarios o tratar enfermedades leves que se curan en dos días de reposo en cama.

  20. els antics son els d’abans i els moders els d’avui.
    no t’he posat cap demostració de que l’aigua tingui memòria, només t’he enviat info del tema, com em demanaves; jo sóc conscient (i molt) de que no hi ha cap demostració científica, per això «salto» quan algun escèptic fa una notícia d’això…
    jo em moc per les meves pròpies percepcions, amb el meu propi sentit crític, visceral (no sabria viure de cap altra manera)
    i sobre la medicina convencional, no oblidis que és mecanicista, per tant no contempla en cap cas una visió integral del cos-ment.

  21. Doncs jo t’aconsello que no et fiïs del tot de les teves percepcions; hi ha gent que veu fantasmes i no existeixen, però també hi ha gent que veu enemics on no n’hi ha, que veu la cara de Jesucrist a una torrada i que senten passes a les golfes de casa. Els límits de la percepció enganyen, i una de les percepcions més desenvolupades que tenim, i més fàcils de portar a l’engany, és la de causa-conseqüència, com la de «prenc una pastilla – deixo de tenir mal de cap».

    Sobre això:

    i sobre la medicina convencional, no oblidis que és mecanicista, per tant no contempla en cap cas una visió integral del cos-ment.

    Estàs fent una reducció bastant important del món de la medicina. Titllant-la de «mecanicista» oblides que molts metges (i governs, encara que només sigui per estalviar-se pasta) estan molt per la labor de prevenció, en comptes de curació. Per mí, la frase «visió integral del cos-ment» és una mena d’oxímoron. Per una banda em separes els conceptes de cos i ment, i me’ls tornes a unir amb «visió integral». Aquest argument s’aplica en el cas de tractaments de problemes mentals amb pastilles, quan, potser, com deies abans, fer les paus amb el veí pot solucionar el problema. Però creure que necessites una pastilla per curar-te només té a veure amb l’holística quan vénen els aprofitats que et venen la pastilla, ja sigui una que no fa res (homeopàtica) o una que fa alguna cosa lleu (aspirina o paracetamol).

  22. Morti, en realidad la oración no deja de ser otro tipo de placebo, no veo por qué si se acepta la homeopatía, no se debería aceptar la oración. Y allí los seguros médicos son privados, así que, por lo menos, puedes elegir el que no te cobre por estupideces.

  23. Carles, no cal provar-ho. L’explicació que ells dónen de per què funciona no és satisfactòria des de cap punt de vista. Potser tenia una mica de sentit fa dos-cents anys quan es va inventar, però ara no en té.

    Jo t’estic explicant la raó real de per què funciona. I em vens amb què ho haig de provar? Doncs si vols ho provem, tinc arnica a casa i em puc prendre el pot sencer i no em passarà res, ni millorarà ni empitjorarà el meu estat de salut, senzillament perquè l’ingredient que fa que funcioni no està al pot, sinó al teu cap, i és, exclusivament, creure que pot funcionar. Jo sé que no funciona, conec el truc, la màgia desapareix.

    Per cert, estaré encantat de que em puntualitzis en quins punts dels meus comentaris se’n desprèn que «conec ben poc el mètode», perquè jo sempre estic disposat a aprendre més.

  24. àlex, em sento obligada a respondre’t de nou!!
    la teva seguretat m’esgarrifa sovint, a mi la vida se m’escapa, és massa gran per l’home… i el que em dóna més seguretat són les meves emocions, així em sento en sintonia amb el món. suposo que tu et sents bé confiant en la ciència, són dos camins diferents.
    no estic «titllant» la medicina occidental de mecanicista, ho és per definició, cada sistema s’entèn per separat, els òrgans són substituibles, etc etc etc…

    jo estic segura (i d’acord amb el charlie) que si llegissis més sobre homeopatía (no només els autors que en discrepen) veuries que aquesta disciplina va mooooolt més enllà dels remeis ingerits… i fins i tot m’atreveixo a dir (pel que llegeixo en aquest post) que en més d’un aspecte estaries d’acord.
    jo li pots dir al charlie que l’explicació homeopàtica no és satisfactòria desde cap punt de vista, està clar de desde el punt de vista que defenses no, però n’hi ha d’altres, tot i que et neguis a acceptar que n’hi ha d’altres. A algú també li van dir que veia fantasmes quan objectivament creia que la terra era rodona.

  25. Mira, Mònica, ni tu ni el Charlie m’esteu concretant res.

    Primer, què us ha curat l’homeopatia? Com la feu servir?

    Segon, a part de l’explicació paranormal de la memòria de l’aigua, com funciona? Si aquí en comences a parlar de l’holística, em sembla perfecte, és una explicació alternativa a l’efecte placebo, i estic d’acord que així és com funciona. A part dels remeis ingerits, què hi ha? Digue’m «una explicació homeopàtica satisfactòria» des d’un punt de vista diferen del que jo exposo i estaré encantat d’escoltar-te.

    I en el tema de la terra plana i rodona, estàs tocant el fons de la qüestió, i és el que aquí estem plantejant a l’entrada original. És molt fàcil dissenyar un experiment que demostri que l’homeopatia funciona millor que el placebo. Si es fa, es demostra, i és repetible, la ciència canvia i s’adapta, i el que doni una explicació de com funciona s’emporta el Nobel. Fins ara, no s’ha demostrat, però la ciència, per principi, no es tanca a res. I exposes que la medicina «per definició», és mecanicista, com si fos un món tancat on no pot entrar res de nou. Això no és cert, és de les ciències més actives i obertes que hi ha. Contínuament hi ha nous descobriments que milloren la qualitat de vida, l’esperança de vida, mètodes menys intrusius per al diagnòstic (com els TACs) i les cirurgies (com la laparoscòpia). Ara bé, si per mecanicista vols dir, que s’ocupa del cos i no de l’ànima, tinc una mala notícia, l’ànima no existeix. O dit científicament, ningú ha pogut demostrar l’existència de l’ànima.

  26. el problema que tenim és que jugo en desaventatge. Jo sé aproximadament el mateix que tu sobre ciència, però tu no en saps gaire o gens sobre: medicina oriental, medicina energètica… ni sobre d’altres àmbits que jo sí conec i he viscut, i és agosserat demanar-me que et transmeti (que et concreti, dius) en un comentari a un post.
    Els nostres llenguatges són diferents: com a exemple, tu entens una cosa per «ànima» diferent a la que jo entenc. I això en concret sí que t’ho puc «concretar»: el que jo entenc per ànima és la vibració, l’energia universal reflexada en una persona. Diria que tu entens l’ànima que et van explicar els salesians (o el que vas entendre).

    Si la ciència no es tanca a res, com dius, no et tanquis tampoc tu!
    Et passo un vídeo d’una científica, entent que per ser-ho deus respectar el que t’explica (i no va sobre homeopatia, si en vols saber més, segur que trobaràs informació, jo també et puc recomanar algún llibre). Em sembla una bona introducció al principi de l’energia universal, o dit d’una altra manera «som un».

  27. Gràcies pel video, Mònica, molt interessant. He trobat la xerrada sencera de 20 minuts, que està a la pàgina principal de les TED talks.

    Jo dono per tancat el tema, ja que hem passat al metallenguatge de «parlem llenguatges diferents». Tu dius que tu tens el teu concepte d’energia i d’ànima i jo els meus i que per això no ens podem posar d’acord. Tinc moltes coses a dir sobre això, però ho tanco perquè és un canvi de tema. Només una cosa en la meva defensa: entenc perfectament el concepte d’energia, vibracions, ànima, etc. en el sentit que ho fas servir tu i aquesta senyora. Un sentit metafòric, clàssic, de fet, i que pertany al món dels sentiments i les sensacions.

    Però quan parlem de posar-nos d’acord, hem de definir, evitar ambigüitats i vaguetats, parlar de coses mesurables. Si no, passa com en aquesta xerrada de a Dra. Taylor, que ella t’explica coses dels seus sentiments i sensacions, des de la seva fascinació de com funciona el cervell, i tu entens coses d’energia universal i altres esoterismes. Res a veure.

    Continuarà… en una altra entrada d’aquest bloc.

  28. Tengo un amigo, 8 años con esclerosis múltiple, 8 años con un medicamento «bomba» que lo dejaba «atontado» todo el día sin poder moverse.
    2 años sólo con homeopatía, camina, conduce, hace piragua…
    Esto es como todo, las farmacéuticas mueven mucho, muchísimo, y si no mirar todo el miedo que nos han metido hace unos meses con la famosa gripe A…
    Creo que es aventurarse demasiado decir que algo no funciona y basarse en la teoría del «placebo» para enterrarlo.
    ¿Por que no preguntan a los centenares de médicos de medicina tradicional que recomiendan los tratamientos homeopáticos?
    Hay mucho mucho desconocimiento al respecto, y muchos muchos intereses económicos.
    Funcionar funciona, y muy bien.

  29. …y es que no he leído todos los comentarios, pero yo creo que en general se tiene un concepto muy equivocado de lo que es y no es homeopatía, probablemente potenciado por ser algo en lo que hay mucho intrusismo, eso es cierto, y se tiende a confundir con otras cosas, luego la gente oye campanas y ya se sabe…
    Hace unos días hablaba un investigador «que desertó» de su trabajo, sobre la medicación para evitar el cáncer de útero. Pues resulta que esta medicación si que evita susodicha enfermedad, mientras se consuma periódicamente, pero en el momento que se deja de hacer, el riesgo de padecerlo aumenta a un 300% respecto a alguien que no la ha tomado nunca, eso si que es «magia»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *